Benvinguts al meu món

Aquesta pàgina, que pretenia ser un lloc on poder parlar de ciència i de filosofia sense buscar paraules complicades, s'ha transformat en una finestra oberta cap endins, cap al meu món.

Una finestra que a mi em permet obrir-me a la resta de móns, i que espero us animi a donar una ullada dins d'aquest.

Bones i la teoria de la reciprocitat de Marcel Mauss

1:51 | Ha desvariat Susanna | Modificar el missatge

Com a bona friki que sóc, m'agraden les sèries de metges, de científics i d'investigadors. Després de la febrada amb CSI, Anatomía de Grey, Hospital Central i Numb3rs (i alguna més que em deixo) ara li toca a Bones.

M'ha sorprès d'aquesta sèrie l'enfocament antropològic que li donen. Buscar especialistes en física, en química o en medicina està ja massa vist, pel que sembla, i ara es busquen nous científics, rates de biblioteca, en poca vida social que estiguin disposats a salvar el món.

El cas és, que l'atre dia estava veient l'episodi corresponent al Nadal de la primera temporada, i la Dra. Temperance Brennan fa un comentari sobre la superioritat del que fa un regal i que no li agradava fer regals per això. I al sentir-ho vaig pensar...ostres! Si d'això en parlava en Marcel Mauss! I com que Nadal està lluny encara però els centres comercials ja l'anuncien, he pensat que seria un bon tema per a encetar aquest blog.

El senyor Mauss va ser un antropòleg que va formular la teoria de la reciprocitat (tant dono, tant rebo). Ell parlava de tribus però les situacions que explicava ell de forma enrevessada, les podem traduïr al món d'avui dia. Imaginem que tenim una cunyada, que no ens cau ni bé ni malament, que sempre va emperifollada. Un bon diumenge, ens invita a dinar a casa. Si no acceptem, tenim el problema de quedar malament i d'haver de donar explicacions a la resta de la família. Si acceptem i no li tornem el detall de la invitació, quedem com a pidolaires i aprofitats, que abusem de la bona voluntat de la cunyada. I si acceptem i li tornem la invitació, procurem sempre fer una mica més del que ens ha fet ella. Si ens ha preparat un bon àpat, no la convidarem a casa per a fer-li menjar del Telepizza.

Aquesta obligació de "tu em regales una cosa, i jo t'he de tornar el detall, i fer-lo més gran", crea una lluita constant per veure qui pot donar més. I els experts en marketing d'avui dia ho aprofiten. D'aquí ve part del consumisme que ens omple el cap de publicitat per Nadal.

Però per l'altra banda, hi ha gent (com és el meu cas), que no té facilitat per a expressar el que sent cap als seus éssers estimats. Nadal, aniversaris, sants i altres festes de l'estil són l'ocasió per a poder expressar, amb l'ajuda d'un detall material, l'afecte o la gratitud que se sent cap a aquella persona que rep el regal. El temps invertit organitzant-lo, la intenció d'ajustar el regal el màxim possible als gustos del destinatari, tot són coses que fan que un regal tingui molts significats darrera que no tinguin a veure ambl a teoria de la reciprocitat. Un regal fet amb tota la bona voluntat, és un regal lliure de càrregues, que no espera un altre de superior a canvi.

I vosaltres? Que n'opineu? Sou de fer regals lliures de càrregues, o sou de crear-vos obligacions amb els regals rebuts?

Reblog this post [with Zemanta]
Temes: ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Blogger Template created with Artisteer.