Benvinguts al meu món
Aquesta pàgina, que pretenia ser un lloc on poder parlar de ciència i de filosofia sense buscar paraules complicades, s'ha transformat en una finestra oberta cap endins, cap al meu món.
Una finestra que a mi em permet obrir-me a la resta de móns, i que espero us animi a donar una ullada dins d'aquest.
Una finestra que a mi em permet obrir-me a la resta de móns, i que espero us animi a donar una ullada dins d'aquest.
Proposits d'any nou
Bé, ja hem acabat el 2009, ja hem fet resum particular de com ha sigut aquest últim any, ja hem acabat les festes nadalenques i tornem a la rutina. Personalment, he arrancat en la part més esquerra del meu peu esquerre. Però lo que té de bo tocar fons, és que ja no pots anar més avall (encara que sàpigue que tot podria anar molt pitjor). És algo que sempre he pensat i que sempre he tingut clar. Ara el que em falta és l'impuls per a poder-me aixecar.
Com sempre, la millor manera d'aixecar cap, és buscar una motivació, i per a mi no hi ha res millor que aprendre. Hi ha mil i una coses que voldria aprendre (matemàtiques, música, física, filosofia...) però vistes les limitacions que tinc (necessito trobar la motivació JA i ara mateix els meus ingressos i les despeses extra que em puc permetre son 0) he de trobar o bé una opció pirata o alguna cosa gratuïta. És a dir, anem en plan autodidacta.
Per una banda, espero que es destape el cel de nit, deixe de ploure i pugue anar al mig de la ribera a observar el cel. Sé que no és el millor lloc, i que de nit i sola continua sent una mala opció, pero en vista de que anar cap a les muntanyes tot son histories estranyes, me'n aniré cap a l'arròs. Potser hauré de localitzar un esprai de pebre per si se'm presenta algun indesitjable a mitan nit per aquelles contrades...
Per l'altra banda, necessito tenir la part conscient del cap ocupada per a que la subconscient pugue recuperar-se de tot el mal rotllo. És com entrar en coma, que és una manera que té el cos de recuperar-se en tranquilitat, però en lloc de dormir, se tracta de distraure'm i no donar-li voltes al mateix, deixar que tot passe al seu ritme. Aquí em marco dos objectius: treballar i continuar estudiant.
El primer està mitjanament complicat. He de trobar feina, a poder ser a mitja jornada, que em permeteixi guanyar diners, i he de trobar la manera d'ampliar la clientela de l'empresa per tal de poder conseguir que aixequi el vol ràpidament. Hauria de buscar noves maneres de promocionar el blog de l'empresa mentres no acaben de fer-ne la web. He d'actualitzar el fòrum, i he de trobar la manera de poder-ho enllaçar tot.
El segon té la dificultat del plan pirata. Per una banda, està el continuar amb filosofia, però necessito més perque queda clar que això no em distreurà prou. Tinc tres idiomes per a aprendre, tot i que autodidacticament pot ser una mica enrevessat. Voldria fer matemàtiques. Les matemàtiques m'agraden molt, m'han agradat sempre. M'agraden tots els "jocs" o curiositats matemàtiques (els nombres amics, el nombre daurat, etc), les trobo boniques, son un idioma completament diferent, un idioma que ha evolucionat al llarg del temps. Si la filosofia és el punt de partida del coneixement, l'espurna de la pregunta, allò que et fa buscar respostes, les matemàtiques son una de les eines principals per a dur a terme aquesta recerca de respostes.
I si juntem filosofia i matemàtiques i el meu amor per Grècia, no puc evitar pensar en Pitàgores i això em porta a la música. De petita vaig fer música, vaig anar un parell d'anys a classes de solfa. En lo malament que canto, qui ho diria. Llegir les notes i cantar-les era algo bastant complicat i que no aconseguia fer bé per al meu gust, però quan vam començar en la teoria, i vaig començar a veure matemàtiques i lògica dins d'aquells punts marcats sobre els pentagrames, allí vaig sentir algo més agradable. Clar que en 8 anys que tenia no ho vaig saber aprofitar. Si ara tingués l'oportunitat de fer música i aprendre a tocar un instrument, escolliria el violoncel o el contrabaix. Sempre he preferit els instruments de corda (violins, pianos...) i les peces de música que més m'arriben son sempre les que tenen predomini de corda amb notes greus. Ara mateix estic encantada amb el Preludi de la Suite n. 1 per a violoncel de JS Bach, i prefereixo l'interpretació de Mischa Maisky a la de Rostropovich, tot i que la de Yo Yo Ma també m'agrada prou. El cas és que m'agrada el to. M'agrada que no tingue les estridències agudes d'un violí, que sigue un so més greu, però tampoc tan i tan greu que semble d'ultratomba.
No em veig capaç en absolut de compondre res, com tampoc em veig capaç en absolut de dibuixar res, però de la mateixa manera que m'encanta colorejar els dibuixos dels altres, m'encantaria ser capaç d'interpretar les obres dels demés. Em dona la sensació que ara mateix, si pugués asseure'm a una cadira, en un violoncel entre les cames, i fer-li brollar estes notes melancòliques, tindria un efecte completament terapèutic. Evidentment que seria moooolt frustrant l'aprenentatge i més quan la meva confiança cap a les meues habilitats musicals deixa molt que desitjar, però no desisteixo de l'il·lusió.
Per suposat, voldria aprendre física. Em meravella la física teórica, les complexitats de la naturalesa, la manera com s'aproxima, s'uneix i es desmarca de la química, com sembla explicar-ho tot i alhora permet l'existencia d'anomalies que ignoren completament les lleis que semblaven inamovibles. La física quàntica, a vegades tan teòrica, tan indemostrable, que alguns la consideren filosofia.
M'agradaria trobar algun tema sobre el que escriure. No sento la necessitat d'escriure una novela, ni una historia de ficció. M'agradaria poder fer com fa uns quants anys (no vull comptar quants que em sento vella) amb la mitologia grega, que vaig continuar escrivint fitxes amb els diferents mites grecs, fins que em van regalar amb tota la bona voluntat del mon un diccionari mitologic on ja hi sortien tots, i em van matar el hobby. Si, m'agradaria dedicar-me a buscar informació sobre algun tema, investigar, acumular dades i ordenar-les en fitxes. També vaig fer una cosa pareguda en Russia quan estava a punt de començar la carrera de traducció i interpretació. Vull tornar a calcar mapes en paper ceba, i pintar-los. Vull omplir una llibreta en informació escrita a mà, amb els mapes apegat en pegament de barra, i en títols en color negre i el text principal en blau. Vull que es vegi manual. Que limitant és saber el que se vol fer pero no sobre qué. Potser m'hauré de dedicar a reempendre l'afició a la historia. Seleccionar el països que pel motiu que sigue m'han interessat en algun moment (França i Russia per les seves revolucions, Alemanya, pel nazisme, Grecia, per la seva cultura...) i fer la investigació sobre això.
I si tinc tantes coses que vull fer... que espero a començar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 desvariacions:
Publica un comentari a l'entrada